martes, 15 de diciembre de 2009

L'eclipsi solar més llarg del segle



Hi ha eclipsi solar en un lloc de la Terra, quan la Lluna oculta al Sol, des d'eixe punt de la Terra. Açò només pot passar durant la Lluna nova (Sol i Lluna en conjunció).

Hi ha tres tipus d'eclipsi solar:

Parcial: La Lluna no cobreix per complet el disc solar que apareix com un creixent.
Total: Des d'una franja (banda de totalitat) en la superfície de la Terra, la Lluna cobreix totalment el Sol. Fora de la banda de totalitat l'eclipsi és parcial.
Anul•lar: Es dona quan la Lluna es troba prop de l'apogeu i el seu diàmetre és menor que el solar, de manera que en la fase màxima, roman visible un anell del disc del Sol. Açò ocorre en la banda d'anularitat, fora d'ella l'eclipsi és parcial. L'últim eclipsi anul•lar que ha afectat a Espanya ha ocorregut el 3 d'octubre de 2005.

Marea



Diferència entre marea baixa i marea alta al port de l'Illa Ré (Golf de Biscaia)

Marea és el canvi periòdic de nivell del mar, produït principalment per les forces de marea que exerceixen el Sol i la Lluna. Quan aquest nivell és màxim s'anomena "marea alta" o plenamar, i quan aquest nivell és mínim s'anomena "marea baixa" o baixamar.

Dues marees altes successives estan separades per un període de temps de dotze hores i mitja, de manera que entre una plenamar i una baixamar passen sis hores i quart. En els mars tancats o petits (com el Mediterrani) les marees són gairebé imperceptibles, però en els oceans i mars oberts, en canvi, hi pot haver diferències d'alguns metres entre la baixamar i la plenamar.

La influència gravitatòria solar pot augmentar o disminuir la intensitat de les marees. Pot originar marees vives si el Sol i la Lluna estan alineats (succeeix dues vegades al mes, en lluna nova i en lluna plena), i marees mortes (quan la Lluna està en quart creixent i en quart minvant).

La pressió atmosfèrica també influeix, fins a 15cm. Aquestes marees es denominen marees meteorològiques.

miércoles, 18 de noviembre de 2009

Els asteroides

Són uns cossos rocallosos més petits que els planetes.

El més gran és Pal·las, amb 629 km de diàmetre. Altres també molt grans són Hygiea i Vesta.



La majoria es troben entre Mart i Júpiter, i formen el cinturó d'asteroides. S'ha calculat que aquest cinturó està format per desenes de milers d'asteroides

Els cometes

Els cometes són components del Sistema Solar que només són visibles quan s'apropen al Sol, ja que aleshores mostren una vistosa cua que els diferencia de la resta dels astres.

Aquestos estan formats per un nucli, d'uns quants quilòmetres de diàmetre, constituït per gel i pols principalment, i en menor quantitat per metà i amoniac en estat sòlid.



Quan s'apropen al Sol, els components del cometa comencen a evaporar-se i arroseguen partícules de pols que formen la cabellera i la cua.

Cada vegada que passen a prop del Sol perden una petita part de la seua massa.

Satèl·lits

Són cossos més petits que els planetes, al voltant dels quals giren.
També reben la llum del Sol.

La majoria son esfèrics, però també hi ha d'irregulars com els satèl·lits de Mart: Fobos i Deimos.



Planetes interiors, o no en tenen com Mercuri (0) i Venus (0), o en tenen pocs com Terra (1) i Mart (2)
Planetes exteriors amb gran quantitat de satèl·lits: Júpiter(16), Saturn (18), Urà (15) i Neptú (8).

El més gran del Sistema Solar és Gaminedes (més gran que Mercuri) i el més xicotet és Leda, tots dos són de Júpiter.

domingo, 15 de noviembre de 2009

Planetes nans del Sistema Solar

Els cossos celestes més desconeguts del Sistema Solar, tal vegada són els plantes nans.

I també donen lloc a confusió, donat que Plutó és un d'ells i era fins fa poc considerat com un més dels planetes del Sistema Solar.

Un planeta nan és una categoria d'astres definit per una resolució aprovada per la Unió Astronòmica Internacional el 24 d'agost del 2006.

Aquesta resolució descriu les característiques que fan que un astre sigui considerat un planeta nan (les tres primeres són compartides amb els planetes i la quarta és la que els en diferencia):

1. És en òrbita al voltant d'una estrella, però no és ell mateix una estrella.

2. És prou massiu com per esdevenir, per la seva pròpia gravitació, un cos agregat i per adquirir, gràcies a l'equilibri hidrostàtic, una configuració arrodonida.

3. No és un satèl•lit.

4. No ha esvaït gravitatòriament de la seva òrbita altres cossos veïns.



Segons aquesta definició, Plutó es deixà de considerar un planeta -tal com es féu històricament- per esdevenir un planeta nan, perquè compleix la quarta característica: no ha esvaït els seus veïnats de la seva òrbita (el Cinturó de Kuiper).



Alguna cosa més sobre Ceres:

Va ser descobert l'1 de gener de 1801 des de Palerm (Itàlia) per Giuseppe Piazzi (1746 - 1826), sacerdot catòlic i educador, mentre treballava en la compilació d'un catàleg estel·lar. L'objecte va ser cautament anunciat pel seu descobridor com un cometa sense nebulositat més que com un nou planeta. Piazzi el va batejar com Ceres Ferdinandea per la Ceres, deessa romana de les plantes i l'amor maternal i patrona de Sicília, i pel rei Ferran I de les Dues Sicílies, patró de la seva obra. El cognom Ferdinandea es va eliminar per raons polítiques.



Finalment i després d'haver sigut considerat com el primer asteroide durant mes de 200 anys, el 24 d'agost de 2006 l'IAU ha decidit incloure'l en la nova categoria de planetes nans junt amb Plutó i Eris (abans 2003 UB313).

miércoles, 11 de noviembre de 2009

Viatge pel Sistema Solar

Hui vos propose un apasionant viatge pel Sistema Solar:

jueves, 5 de noviembre de 2009

Viatge per la Via Làctia

Sumergiu-vos en aquest apasionant viatge per la Via Làctia

miércoles, 4 de noviembre de 2009

La Via Làctia

La Via Làctia és la nostra galàxia. Els romans l'anomenaren "Camí de Llet".
És gran, té forma d'espiral i pot tenir uns 100.000 milions d'estels, entre ells, el Sol.

El Sistema Solar és en un dels braços de l'espiral, a uns 30.000 anys llum del centre i uns 20.000 de l'extrem.

En total fa uns 100.000 anys llum de diàmetre i té una massa de més de dos bilions de vegades la del Sol.


La Via Làctia

Cada 225 milions d'anys el Sistema Solar completa un gir al voltant del centre de la galàxia. Es desplaça a uns 270 km. per segon.

No podem veure el brillant centre perquè s'interposen materials opacs, pols còsmica i gasos freds, que no deixen passar la llum.

La Via Làctia té forma de lent convexa. El nucli té un bony central de forma el·líptica d'uns 8.000 anys llum de diàmetre. Els estels del nucli estan més agrupats que els dels braços. Al seu entorn hi ha un núvol d'hidrogen, alguns estels i cúmuls estel·lars.

La Via Làctia forma part del Grup Local, juntament amb les galàxies d'Andròmeda (M31) i del Triangle (M33), els Núvols de Magallanes (satèl·lits de la Via Làctia), les galàxies M32 i M110 (satèl·lis d'Andròmeda), galàxies i nebuloses més petites i altres sistemes menors. En total hi ha unes 30 galàxies que ocupen un àrea d'uns 4 milions d'anys llum de diàmetre. Tot el gup orbita al voltant del gran cúmul de galàxies de Virgo, a uns 50 milions d'anys llum.

jueves, 29 de octubre de 2009

La densitat

Com podem mesurar la densitat?

En aquesta imatge podeu vorer de forma esquematizada con podem mesurar la densitat de substàncies sòlides, líquides i gasoses.



Així, podem trobar objectes amb igual volum (a la imatge, els cilindres) però diferent massa i per tant diferent densitat. O bé, altres en els que la massa és la materixa però tenen diferents formes.



I per acabar, en compte de l'experiment de diferents pilotes en un recipient amb aigua com el que proposa el llibre, ací teniu un molt curiós que va fer Flipy amb líquids de diferents densitats i fruites varies.

lunes, 26 de octubre de 2009

Teodolit i Catetòmetre




Teodolit: Instrument que permet realitzar mesures angulars.Consta d'un cercle graduat, de 0° a 180° en cada sentit, col·locat horitzontalment i sobre ell un altre cercle graduat vertical amb una alidada que representa la mira o un petit telescopi com el de la imatge. Amb el temps es va convertir en un instrument imprescindible per a la geodèsia i la cartografia.



Catetómetro: Este aparato es simplemente un medidor de ángulo de elevación, que nos permitirá que triangulemos la altura de un objeto.



domingo, 25 de octubre de 2009

Benvinguts/des !!

Hola a tots/totes

Aquest blog va a tractar de mantenir-nos en contacte en Internet. Es tracta d’un blog de la classe, per això va dirigit a tots els que cursen aquesta assignatura.

Ací al llarg del curs trobareu recursos (activitats, textos, webs, videos, imatges, etc), debats, humor, concursos, etc. al voltant de l'assignatura.

D'aquesta manera podren aprendre i gaudir de les ciències d'una manera molt més divertida i profitosa.

En la ma de tots nosaltres està que açò resulte i tire endavant. Així que, a per totes, i que comence la funció!!