miércoles, 18 de noviembre de 2009

Els asteroides

Són uns cossos rocallosos més petits que els planetes.

El més gran és Pal·las, amb 629 km de diàmetre. Altres també molt grans són Hygiea i Vesta.



La majoria es troben entre Mart i Júpiter, i formen el cinturó d'asteroides. S'ha calculat que aquest cinturó està format per desenes de milers d'asteroides

Els cometes

Els cometes són components del Sistema Solar que només són visibles quan s'apropen al Sol, ja que aleshores mostren una vistosa cua que els diferencia de la resta dels astres.

Aquestos estan formats per un nucli, d'uns quants quilòmetres de diàmetre, constituït per gel i pols principalment, i en menor quantitat per metà i amoniac en estat sòlid.



Quan s'apropen al Sol, els components del cometa comencen a evaporar-se i arroseguen partícules de pols que formen la cabellera i la cua.

Cada vegada que passen a prop del Sol perden una petita part de la seua massa.

Satèl·lits

Són cossos més petits que els planetes, al voltant dels quals giren.
També reben la llum del Sol.

La majoria son esfèrics, però també hi ha d'irregulars com els satèl·lits de Mart: Fobos i Deimos.



Planetes interiors, o no en tenen com Mercuri (0) i Venus (0), o en tenen pocs com Terra (1) i Mart (2)
Planetes exteriors amb gran quantitat de satèl·lits: Júpiter(16), Saturn (18), Urà (15) i Neptú (8).

El més gran del Sistema Solar és Gaminedes (més gran que Mercuri) i el més xicotet és Leda, tots dos són de Júpiter.

domingo, 15 de noviembre de 2009

Planetes nans del Sistema Solar

Els cossos celestes més desconeguts del Sistema Solar, tal vegada són els plantes nans.

I també donen lloc a confusió, donat que Plutó és un d'ells i era fins fa poc considerat com un més dels planetes del Sistema Solar.

Un planeta nan és una categoria d'astres definit per una resolució aprovada per la Unió Astronòmica Internacional el 24 d'agost del 2006.

Aquesta resolució descriu les característiques que fan que un astre sigui considerat un planeta nan (les tres primeres són compartides amb els planetes i la quarta és la que els en diferencia):

1. És en òrbita al voltant d'una estrella, però no és ell mateix una estrella.

2. És prou massiu com per esdevenir, per la seva pròpia gravitació, un cos agregat i per adquirir, gràcies a l'equilibri hidrostàtic, una configuració arrodonida.

3. No és un satèl•lit.

4. No ha esvaït gravitatòriament de la seva òrbita altres cossos veïns.



Segons aquesta definició, Plutó es deixà de considerar un planeta -tal com es féu històricament- per esdevenir un planeta nan, perquè compleix la quarta característica: no ha esvaït els seus veïnats de la seva òrbita (el Cinturó de Kuiper).



Alguna cosa més sobre Ceres:

Va ser descobert l'1 de gener de 1801 des de Palerm (Itàlia) per Giuseppe Piazzi (1746 - 1826), sacerdot catòlic i educador, mentre treballava en la compilació d'un catàleg estel·lar. L'objecte va ser cautament anunciat pel seu descobridor com un cometa sense nebulositat més que com un nou planeta. Piazzi el va batejar com Ceres Ferdinandea per la Ceres, deessa romana de les plantes i l'amor maternal i patrona de Sicília, i pel rei Ferran I de les Dues Sicílies, patró de la seva obra. El cognom Ferdinandea es va eliminar per raons polítiques.



Finalment i després d'haver sigut considerat com el primer asteroide durant mes de 200 anys, el 24 d'agost de 2006 l'IAU ha decidit incloure'l en la nova categoria de planetes nans junt amb Plutó i Eris (abans 2003 UB313).

miércoles, 11 de noviembre de 2009

Viatge pel Sistema Solar

Hui vos propose un apasionant viatge pel Sistema Solar:

jueves, 5 de noviembre de 2009

Viatge per la Via Làctia

Sumergiu-vos en aquest apasionant viatge per la Via Làctia

miércoles, 4 de noviembre de 2009

La Via Làctia

La Via Làctia és la nostra galàxia. Els romans l'anomenaren "Camí de Llet".
És gran, té forma d'espiral i pot tenir uns 100.000 milions d'estels, entre ells, el Sol.

El Sistema Solar és en un dels braços de l'espiral, a uns 30.000 anys llum del centre i uns 20.000 de l'extrem.

En total fa uns 100.000 anys llum de diàmetre i té una massa de més de dos bilions de vegades la del Sol.


La Via Làctia

Cada 225 milions d'anys el Sistema Solar completa un gir al voltant del centre de la galàxia. Es desplaça a uns 270 km. per segon.

No podem veure el brillant centre perquè s'interposen materials opacs, pols còsmica i gasos freds, que no deixen passar la llum.

La Via Làctia té forma de lent convexa. El nucli té un bony central de forma el·líptica d'uns 8.000 anys llum de diàmetre. Els estels del nucli estan més agrupats que els dels braços. Al seu entorn hi ha un núvol d'hidrogen, alguns estels i cúmuls estel·lars.

La Via Làctia forma part del Grup Local, juntament amb les galàxies d'Andròmeda (M31) i del Triangle (M33), els Núvols de Magallanes (satèl·lits de la Via Làctia), les galàxies M32 i M110 (satèl·lis d'Andròmeda), galàxies i nebuloses més petites i altres sistemes menors. En total hi ha unes 30 galàxies que ocupen un àrea d'uns 4 milions d'anys llum de diàmetre. Tot el gup orbita al voltant del gran cúmul de galàxies de Virgo, a uns 50 milions d'anys llum.