La duresa dels minerals

Escala de Mohs de la duresa dels minerals.
La duresa és la resistència d'un mineral a l'abrasió, a ser ratllat per un altre material. És una propietat molt important per identificar un mineral, s'utilitza una escala relativa anomenada escala de Mohs que es basa en 10 minerals de ratlla blanca.

L'eclipsi solar més llarg del segle

Hi ha eclipsi solar en un lloc de la Terra, quan la Lluna oculta al Sol, des d'eixe punt de la Terra. Açò només pot passar durant la Lluna nova (Sol i Lluna en conjunció).

Hi ha tres tipus d'eclipsi solar:

• Parcial: La Lluna no cobreix per complet el disc solar que apareix com un creixent.
• Total: Des d'una franja (banda de totalitat) en la superfície de la Terra, la Lluna cobreix totalment el Sol. Fora de la banda de totalitat l'eclipsi és parcial.
• Anul•lar: Es dona quan la Lluna es troba prop de l'apogeu i el seu diàmetre és menor que el solar, de manera que en la fase màxima, roman visible un anell del disc del Sol. Açò ocorre en la banda d'anularitat, fora d'ella l'eclipsi és parcial. L'últim eclipsi anul•lar que ha afectat a Espanya ha ocorregut el 3 d'octubre de 2005.

Marea

Diferència entre marea baixa i marea alta al port de l'Illa Ré (Golf de Biscaia)

Marea és el canvi periòdic de nivell del mar, produït principalment per les forces de marea que exerceixen el Sol i la Lluna. Quan aquest nivell és màxim s'anomena "marea alta" o plenamar, i quan aquest nivell és mínim s'anomena "marea baixa" o baixamar.

Dues marees altes successives estan separades per un període de temps de dotze hores i mitja, de manera que entre una plenamar i una baixamar passen sis hores i quart. En els mars tancats o petits (com el Mediterrani) les marees són gairebé imperceptibles, però en els oceans i mars oberts, en canvi, hi pot haver diferències d'alguns metres entre la baixamar i la plenamar.

La influència gravitatòria solar pot augmentar o disminuir la intensitat de les marees. Pot originar marees vives si el Sol i la Lluna estan alineats (succeeix dues vegades al mes, en lluna nova i en lluna plena), i marees mortes (quan la Lluna està en quart creixent i en quart minvant).

La pressió atmosfèrica també influeix, fins a 15cm. Aquestes marees es denominen marees meteorològiques.

Els asteroides

Són uns cossos rocallosos més petits que els planetes.

El més gran és Pal·las, amb 629 km de diàmetre. Altres també molt grans són Hygiea i Vesta.



La majoria es troben entre Mart i Júpiter, i formen el cinturó d'asteroides. S'ha calculat que aquest cinturó està format per desenes de milers d'asteroides

Els cometes

Els cometes són components del Sistema Solar que només són visibles quan s'apropen al Sol, ja que aleshores mostren una vistosa cua que els diferencia de la resta dels astres.

Aquestos estan formats per un nucli, d'uns quants quilòmetres de diàmetre, constituït per gel i pols principalment, i en menor quantitat per metà i amoniac en estat sòlid.



Quan s'apropen al Sol, els components del cometa comencen a evaporar-se i arroseguen partícules de pols que formen la cabellera i la cua.

Cada vegada que passen a prop del Sol perden una petita part de la seua massa.

Satèl·lits

Són cossos més petits que els planetes, al voltant dels quals giren.
També reben la llum del Sol.

La majoria son esfèrics, però també hi ha d'irregulars com els satèl·lits de Mart: Fobos i Deimos.



Planetes interiors, o no en tenen com Mercuri (0) i Venus (0), o en tenen pocs com Terra (1) i Mart (2)
Planetes exteriors amb gran quantitat de satèl·lits: Júpiter(16), Saturn (18), Urà (15) i Neptú (8).

El més gran del Sistema Solar és Gaminedes (més gran que Mercuri) i el més xicotet és Leda, tots dos són de Júpiter.

Planetes nans del Sistema Solar

Els cossos celestes més desconeguts del Sistema Solar, tal vegada són els plantes nans.

I també donen lloc a confusió, donat que Plutó és un d'ells i era fins fa poc considerat com un més dels planetes del Sistema Solar.

Un planeta nan és una categoria d'astres definit per una resolució aprovada per la Unió Astronòmica Internacional el 24 d'agost del 2006.

Aquesta resolució descriu les característiques que fan que un astre sigui considerat un planeta nan (les tres primeres són compartides amb els planetes i la quarta és la que els en diferencia):

1. És en òrbita al voltant d'una estrella, però no és ell mateix una estrella.

2. És prou massiu com per esdevenir, per la seva pròpia gravitació, un cos agregat i per adquirir, gràcies a l'equilibri hidrostàtic, una configuració arrodonida.

3. No és un satèl•lit.

4. No ha esvaït gravitatòriament de la seva òrbita altres cossos veïns.



Segons aquesta definició, Plutó es deixà de considerar un planeta -tal com es féu històricament- per esdevenir un planeta nan, perquè compleix la quarta característica: no ha esvaït els seus veïnats de la seva òrbita (el Cinturó de Kuiper).



Alguna cosa més sobre Ceres:

Va ser descobert l'1 de gener de 1801 des de Palerm (Itàlia) per Giuseppe Piazzi (1746 - 1826), sacerdot catòlic i educador, mentre treballava en la compilació d'un catàleg estel·lar. L'objecte va ser cautament anunciat pel seu descobridor com un cometa sense nebulositat més que com un nou planeta. Piazzi el va batejar com Ceres Ferdinandea per la Ceres, deessa romana de les plantes i l'amor maternal i patrona de Sicília, i pel rei Ferran I de les Dues Sicílies, patró de la seva obra. El cognom Ferdinandea es va eliminar per raons polítiques.



Finalment i després d'haver sigut considerat com el primer asteroide durant mes de 200 anys, el 24 d'agost de 2006 l'IAU ha decidit incloure'l en la nova categoria de planetes nans junt amb Plutó i Eris (abans 2003 UB313).